Juan Canals Carreras. L´Hospitalet de Llobregat 1964.
|
| FENOMENOLILLOS Y OTROS SERES - EL UNIVERSO DE JOAN CANALS CARRERASJoan Canals Carreras nació en 1964 en L'Hospitalet de Llobregat cerca de Barcelona. El artista vive y trabaja en Barcelona. A principios de los años 80 su camino le condujo indirectamente hacia el arte. Después de una formación profesional Canals se dedicó al estudio de varias técnicas artísticas: forja, escultura, pintura, pintura mural y dibujo. Ésta formación artística múltiple es la base de su obra polifacética. A través de dibujos influidos por el academismo el artista encontró su propio camino en el mundo del arte. En sus obras Joan Canals Carreras recrea su mundo propio: un universo urbano. En las torres altas y enigmáticas parecidas a arquitectura, que a veces recuerdan a máquinas, la ciudad mediterránea en que vive está presente. También la playa de la Barceloneta aparece en sus obras. Los protagonistas del mundo pictórico de Canals son seres pequeños, parecidos a bichos. El artista les llama cariñosamente fenomenolillos. Este nombre refleja lo fenomenal y lo humano que les pertenece a ellos. Los fenomenolillos son solitarios o aparecen como nube. Se aman, se querellan y se combaten. Son agresivos y defienden su existencia con sus bocas enormes. En muchos casos los fenomenolillos actúan aislados y solos. Siempre están introvertidos e incapaces de comunicar juntos. Muy a menudo son imágenes invertidas de las situaciones psíquicas del artista. El tema de los fenomenolillos aparece en la obra de Joan Canals Carreras a partir de principios de los años 90 como un hilo conductor. Estos seres habitan el universo del artista. Además en la obra pictórica de Canals forman parte retratos – por ejemplo la serie de los "rostros" – y paisajes. A Canals le fascina experimentar con varios métodos y técnicas artísticas. Intenta utilizar las técnicas tradicionales de manera nueva, prueba a renovarlas, intenta sobrepasar las fronteras entre los géneros artísticos. A veces la génesis de una obra, también de formato pequeño, tarda años. Rechaza sus ideas principales para volver sobre ellas. Éste procedimiento se reconoce por la datación meticulosa en el dorso de la obra. Siempre está experimentando con colores y técnicas en varias direcciones. Así surgen preferentemente obras sobre papel, en formato pequeño también obras sobre papel hecho a mano. Canals dibuja, pinta a la acuarela, pinta al óleo, trabaja con colores acrílicos y barnices diferentes, hace collages. Pero prefiera combinar diferentes técnicas pictóricas y gráficas. Para el artista las estructuras gráficas son lo más tentador e interesante. Nacen en un juego extremamente intuitivo e impulsivo. Algunos efectos desacostumbrados Joan Canals Carreras alcanza por grabados en la superficie del papel colorado. En sus obras integra también la lengua en forma de la palabra escrita. Palabras sueltas forman detalles extraordinarios, explican lo visible sólo imaginariamente o crean un escenario gráfico interesante. Muy importante para su arte es el elemento gráfico de la línea. Ella contornea y orla las personas y cosas dibujadas o pintadas, pero también los fenomenolillos. Algo constante en la obra llena de experiencias del artista es el juego profundo y humorístico con sus antepasados en la pintura. Joan Canals Carreras está profundamente arraigado en la tradición del arte del siglo XX. En el conglomerado de las influencias diferentes dominan en todas las fases de su creación artística sus raíces catalanas y españolas. Los elementos gráficos añadidos recuerdan a los trabajos de Joan Miró. En sus esculturas se nota una cierta herencia de Picasso: a menudo están compuestas por cosas halladas. A veces están distanciadas por los colores. El humor de Canals también se puede reconocer en algunos títulos de sus obras de arte, de vez en cuando están llenos de ironía. En la mayoría describen las composiciones pictóricas y facilitan el catalogar. El uso de los colores es de suma importancia para el artista. En el grupo científico "Els colors de Barcelona" se dedicó durante dos años a la investigación de las fachadas modernistas de Barcelona. Se hizo un especialista de colores. Estas experiencias todavía producen efecto sobre su obra. El artista sabe manejar los colores en una gradación muy fina. A principios de su carrera artística dominaron los tonos grises y térreos en el mundo creativo de Joan Canals Carreras. Algunos trabajos fechados en ésta temporada parecen ser monocromos. Canals acentúa los tonos por matices mínimos. Así algunas obras parecen a música. Desde hace tiempo los colores fuertes entraron en el universo del artista. En todas las épocas de su obra domina claramente el color azul en todos sus matices. A la obra artística de Canals pertenecen algunas esculturas diferentes. En 1993 a Canals le encargaron una escultura para presentarla en público en la Plaza del Ravalet en Calaf. Aquí dominan las líneas, predomina una organización geométrica, que está interrumpida por los colores. Para un Centro Escolar en Begues el artista participa en él diseñó de un puente y una fuente: Ambos repiten el tema de los fenomenolillos. Su obra plástica contiene también esculturas de formato pequeño. Su mayoría está compuesta por cosas halladas. En su obra sobre papel el artista vuelve sobre el tema de la escultura muy a menudo. Con frecuencia algunos fenomenolillos residen encima de creaciones parecidas a pedestales y aparecen como monumento de sí mismo. Karin Müeller-Kelving Dresden, julio 2004
FENOMENOLILLOS UND ANDERE GESTALTEN - Das Universum des Joan Canals Carreras Joan Canals Carreras wurde 1964 in L'Hospitalet de Llobregat nahe Barcelona geboren. Anfang der achtziger Jahre fand er über Umwege seinen Weg zur Kunst. Nach einer Berufsausbildung widmete sich Canals dem Studium verschiedener künstlerischer Techniken: der Metallbearbeitung, Bildhauerei, Malerei, Wandmalerei und Zeichenkunst. Diese überaus vielseitige künstlerische Ausbildung bildet das Fundament für den Facettenreichtum seines Œuvres. Über stark akademisch geprägte Zeichnungen fand der Künstler bald zu einer ganz eigenen Bild-Welt. In seinen Werken erschafft Joan Canals Carreras seine eigene Welt: ein urbanes Universum. Nicht selten enthält es Reminiszenzen an Barcelona. In den architekturähnlichen, hohen und geheimnisvollen Türmen, die manchmal stark an Maschinen erinnern, ist die Mittelmeerstadt gegenwärtig. Auch den Strand von Barceloneta meint man in einigen Arbeiten zu erkennen. Die Protagonisten der canalsschen Bilderwelt sind häufig kleine, insektenähnliche Lebewesen. Der Künstler selbst nennt sie liebevoll "Fenomenolillos". Ins Deutsche kann diese Bezeichnung am besten mit dem Wortspiel "Phäno-Männchen" übertragen werden, da sie sowohl das Phänomenale als auch das Menschliche beinhaltet. Die Fenomenolillos sind Einzelgänger oder treten in Schwärmen auf. Sie lieben sich, sie streiten miteinander und bekämpfen sich. Sie sind aggressiv und verteidigen ihr Dasein mit ihren extrem großen, überproportionalen Mäulern. In vielen Fällen wirken die kleinen Wesen isoliert und einsam. Stets sind sie introvertiert und unfähig, miteinander zu kommunizieren. Oft sind sie Spiegelbilder der psychischen Befindlichkeiten des Künstlers. Wie ein Leitfaden zieht sich das Thema der Fenomenolillos seit Anfang der 90er Jahre durch das Œuvre von Joan Canals Carreras. Dazu gesellen sich Porträts - so die Serie "Gesichter" - und Landschaften. Canals experimentiert mit verschiedenen Methoden und Techniken. Er versucht, traditionelle Techniken neu zu verwenden, dabei Grenzen zu überschreiten. Manchmal zieht sich der Entstehungsprozeß eines selbst kleinformatigen Werkes über Jahre hin. Dieses Prozesshafte ist auch in der akribischen Datierung auf der Rückseite seiner Arbeiten erkennbar. Anfängliche Ideen werden verworfen, um sie später wieder aufzugreifen und sowohl in der Farbgebung als auch in der Technik in verschiedenste Richtungen zu experimentieren. Dabei entstehen bevorzugt Arbeiten auf Papier, im kleineren Format auch auf handgeschöpftem Papier. Canals zeichnet, aquarelliert, malt in Öl, arbeitet mit Acrylfarben und diversen Lacken, schafft Collagen - am liebsten aber kombiniert er verschiedene malerische und zeichnerische Mittel. Besonders reizvoll sind für den Künstler graphische Strukturen. Sie entstehen in einem extrem intuitiven und impulsiven Spiel. Außergewöhnliche Effekte erzielt er durch direkte Einritzungen in die Oberfläche des mit Tinte eingefärbten Papiers. Auch die Sprache in Form des geschriebenen Wortes bezieht Canals in seine Werke ein. Einzelne Worte bilden ungewöhnliche Details, erklären (nur vermeintlich) das Dargestellte, oder erzeugen eine graphisch interessante Kulisse. Wichtig ist auch das zeichnerische Element der Linie. Sie umrandet dargestellte Personen und Gegenstände, aber auch Fenomenolillos scharf. Ein Konstante im experimentierfreudigen Werk des Künstlers ist der hintergründig humorvolle Umgang mit Vorbildern aus der Klassischen Moderne. Joan Canals Carreras ist tief verwurzelt in der Tradition der Kunst des 20. Jahrhunderts. In allen bisherigen Schaffensperioden dominieren im Konglomerat aus verschiedensten Einflüssen seine spanischen bzw. katalanischen Wurzeln klar. Eingefügte graphische Elemente erinnern an Arbeiten Mirós. In seinen Skulpturen ist das Erbe Picassos zu spüren: Sie sind oft aus Fundstücken zusammengesetzt, teilweise farbig verfremdet. Canals Humor ist auch in einzelnen Werktiteln zu erkennen - manchmal sind diese sogar voller Ironie. In den meisten Fällen jedoch beschreiben sie die Bildkompositionen und erleichtern das Katalogisieren. Äußerst wichtig ist für den Künstler der Einsatz von Farbe. In der Gruppe "Els colors de Barcelona" widmete er sich über zwei Jahre der Untersuchung der Farbigkeit der Jugendstilfassaden Barceloneser Häuser. Daraus resultierende Erfahrungen wirken bis heute in seinen Werken nach. Anfänglich beherrschten graue, erdige Töne die Bildwelt von Joan Canals Carreras. Einige Arbeiten aus dieser Zeit wirken fast monochrom. Durch feinste Farbschattierungen akzentuiert er die einzelnen Töne - dies lässt manches Werk wie Musik erscheinen. Längst hielten auch kräftige Farben Einzug in das Universum des Künstlers. In allen bisherigen Schaffensperioden dominiert eindeutig die Farbe Blau in allen ihren Nuancen. Zum Œuvre des Künstlers gehören mehrere, sehr unterschiedliche Skulpturen. 1993 erhielt Canals den Auftrag für eine Plastik im öffentlichen Raum, für die Plaza del Ravalet in Calaf. Hier dominieren klare Linien, herrscht ein strenger geometrischer Aufbau vor, der durch eine farbliche Fassung aufgelockert wird. Für ein Schulzentrum in Begues nahe Barcelona schuf Canals eine Brücke und einen Brunnen: Beide greifen das Thema der Fenomenolillos auf. Aber sein plastisches Œuvre umfasst auch kleinere Arbeiten. Diese sind meist aus Fundstücken zusammengesetzt. In seinen Arbeiten auf Papier greift der Künstler das Thema der Skulptur auf: Nicht selten residieren einzelne Fenomenolillos auf postamentähnlichen Gebilden und erscheinen als Denkmal ihrer selbst. Karin Müller-Kelwing Dresden, im Juli 2004 FENOMENOLILLOS I D'ALTRES ÉSSERS - L'UNIVERS DE JOAN CANALS CARRERAS
Joan Canals Carreras va néixer en 1964 a L'Hospitalet del Llobregat a la vora de Barcelona. L'artista viu i treballa a Barcelona. A començaments dels anys 80 el seu camí el va conduir indirectament cap a l'art. Després d'una formació professional Canals es va dedicar a l'estudi de diverses tècniques artístiques: forja escultura, pintura, pintura mural i dibuix. Aquesta formació artística múltiple és la base de la seva obra polifacètica.
A través dels dibuixos influïts per l'academicisme l'artista va trobar el seu propi camí en el món de l'art. En les seves obres Joan Canals Carreras recrea el seu món propi: un univers urbà. En les torres altes i enigmàtiques semblants a arquitectura, que de vegades recorden màquines, la ciutat mediterrània en la qual viu està present. També la platja de la Barceloneta apareix a les seves obres.
Els protagonistes del món pictòric de Canals són éssers petits, semblants a bestioles. L'artista els anomena afectuosament fenomenolillos. Aquest nom reflecteix lo fenomenal l´ huma que els pertany a ells. Els fenomenolillos són solitaris o apareixen com a núvol. S'estimen, es querellen i es combaten. Són agressius i defensen la seva existència amb les seves boques enormes. En molts casos els fenomenolillos actuen aïllats i sols. Sempre estan introvertits i incapaços de comunicar plegats. Molt sovint són imatges invertides de les situacions psíquiques de l'artista. El tema dels fenomenalillos apareix a l'obra de Joan Canals Carreras a partir de principis dels anys 90 com un fil conductor. Aquests éssers habiten l'univers de l'artista. A més a més en l'obra pictòrica de Canals formen part retrats - per exemple la sèrie dels "rostres" - i paisatges. A Canals li fascina experimentar amb diversos mètodes i tècniques artístiques. Intenta utilitzar les tècniques tradicionals de manera nova, prova a renovar-les, intenta sobrepassar les fronteres entre els gèneres artístics. De vegades la gènesi d'una obra, també de format petit, triga anys. Rebutja les seves idees principals per tornar sobre seu. Aquest procediment es reconeix per la datació meticulosa| en el dors de l'obra. Sempre està experimentant amb colors i tècniques en diverses direccions. Així sorgeixen preferentment obres sobre paper, en format petit també obres sobre paper fet a mà. Canals dibuixa, pinta a l'aquarel·la, pinta a l'oli, treballa amb colors acrílics i vernissos diferents, fa collages. Però prefereixi combinar diferents tècniques pictòriques i gràfiques.
Per a l'artista les estructures gràfiques són el més temptador i interessant. Neixen en un joc extremament intuïtiu i impulsiu. En les seves obres íntegra també la escritura en forma de la paraula escrita. Paraules soltes formen detalls extraordinaris, expliquen el visible solament imaginàriament o creen un escenari gràfic interessant. Molt important per al seu art és l'element gràfic de la línia. Ella contorneja i orla les persones i coses dibuixades o pintades, però també els fenomenolillos
Una constant en l'obra plena d'experiències de l'artista és el joc profund i humorístic amb els seus avantpassats en la pintura. Joan Canals Carreras està profundament arrelat en la tradició de l'art del segle XX. En el conglomerat de les influències diferents dominen en totes les fases de la seva creació artística les seves arrels catalanes i espanyoles. Els elements gràfics afegits recorden els treballs de Joan Miró. les seves escultures es nota una certa herència de Picasso: sovint estan compostes per coses trobades. De vegades estan distanciades pels colors. L'humor de Canals també es pot reconèixer en alguns títols de les seves obres d'art, de tant en tant estan plens d'ironia. En la majoria descriuen les composicions pictòriques i faciliten la catalogació.
L'ús dels colors és de summa importància per a l'artista. En el grup científic "Els *colors de Barcelona" es va dedicar durant dos anys a la recerca de les façanes modernistes de Barcelona. Es va fer un especialista de colors. Aquestes experiències encara produeixen efecte sobre la seva obra. L'artista sap conduir els colors a una gradació molt fina. A començaments de la seva carrera artística van dominar els tons grisos i terris en el món creatiu de Joan Canals Carreras. Alguns treballs datats en aquesta temporada semblen ésser monocroms. Canals accentua els tons per matisos mínims. Així algunes obres semblen a música. Fa temps que els colors forts van entrar en l'univers de l'artista. En totes les èpoques de la seva obra domina clarament el color blau | en tots els seus matisos. A l'obra artística de Canals pertanyen algunes escultures diferents. En 1993 a Canals li van encarregar una escultura per presentar-la en públic a la Plaça del Ravalet a Calaf. Aquí dominen les línies, predomina una organització geomètrica, que està interrompuda pels colors. Per a un Centre Escolar a Begues l'artista participa en aquest lloc ell va dissenyar un pont i una font : Tots dos repeteixen el tema dels *fenomenolillos. La seva obra plàstica conté també escultures de format petit. La seva majoria està composta per coses trobades. En la seva obra sobre paper l'artista torna sobre el tema de l'escultura molt sovint. Amb freqüència alguns fenomenolillos resideixen damunt creacions semblants a pedestals i apareixen com a monument de si mateix. |
|